domingo, 16 de enero de 2011
sábado, 27 de noviembre de 2010
Qüestions plantejades a classe
És un coneixement impersonal i procura establir el que ha sigut descobert per la intel·ligència col·lectiva de la Humanitat, per damunt de barreres geogràfiques, races i creences.
2.Quin és el sistema de comprovació i descobriment de la ciència?
El critèri de val·lidació considera quantre condicions que han de ser satisfetes:
a) Descripció de o dels fenòmens a explicar.
b)Propossició d'un sistema de conceptes acceptables (hipòtesi explicativa). Açò és provisional, encara no està justificada ja que manquem d'una lògica inductiva.
c)Dedducció d'altres fenòmens a partir de la hipòtesi explicativa, i descripció de les seues condicions d'observació.
d) Observació d'aquestos altres fenòmens, mesurant variables i avaluant noves evidències en termes de la hipòtesi explicativa, contrastant el que s'esperava d'acord a les dedduccions amb el que es va obtenir per l'observació.
3.Com es pot distingir un conèixement científic d'un que no ho és?
Ho podem distingir perquè el cintífic permiteix ser contrastat per l'experiència a través d'observacions i experimentació tenint la possibilitat de ser falsejat.
4.Què és la falsabilitat?
Posar de manifest alguna cosa que és o era falsa. Antònim de verificat. La falsabilitat representa el codi capaç de diferenciar entre caràcter empíric i el metafísic d'un sistema teòric.
5.Què pensa Bertrand Russell sobre el conèixement?
Bertrand Russell va tindre diferents etapes respecte la seua visió del coneixement. Després del neo-Hegelisme de la joventut Russell es va consolidar com un filòsof realista, creia que el paper primordial en l'adquisició del coneixement el tenen les experiències directes. Però encara que alguns punts de vista han perdut empenta, la seua influència es manté sòlida en la distinció de dos tipus de familiarització cap a les coses un seria "coneixement per la familiaritat" i l'altre "coneixement per la descripció". Durant un temps Russel va pensar que sols podiem conéixer les coses mitjançant dades sensorials, encara que més tard va rebutjar la idea d'una percepció sensorial intermitja.
viernes, 26 de noviembre de 2010
jueves, 11 de noviembre de 2010
LA VERITAT
QUÈ ÉS LA VERITAT?
Són idees que pensem i sentim perquè ens les han demostrar amb arguments sòlids, ja siga empíricament o racionalment. Però a l’avegada també podem dir que la veritat és relativa per a cadascun, dóncs cada persona té un punt de vista diferent.
Creença: són les idees en que penses i sens que són veritat, però amb arguments no sòlids
Veritat: són les idees en que penses i sens, ja que ens les han demostrar anteriorment, ja siga empíricament o racionalment.
QUINA DIFERÈNCIA CREGUEM QUE HI HA ENTRE ELS TRES ENUNCIATS
1. La neu és blanca
És veritat perquè ens han dit i demostrat que és blanca i nosaltres ho em pogut comprobar.
2. 2+2=4
És veritat perquè en un momento històric es va acordar a nivel mundial que aquests simbols tingueren aquest significat. I aplicant-hi un fòrmula també acordada a aquest resultat.
3. Les lleis de l’aerodinàmica m’han funcionat perquè el meu avió a aterrat correctament
És veritat perquè en el momento de que l’avió a aterrat correctament s’han confirmat les lleis.
Aquesta entrada esta feta per tot el grup.
martes, 26 de octubre de 2010
Les raons per les quals diem que el que ha eixit per una porta no és el mateix que ha entrat.
Des del nostre punt de vista i inspirant-nos en la cita d’Heràclit: “No podem baixar al mateix riu dues vegades perque les aigües refueixen constantment” ,podem afirmar que físicament no és el mateix, perque és més vell i si concretem, les cèl·lules que componen el seu cos ja hauran fet les seues respectives división (meiosi).
Des del punt psicològic si quan ix per la porta recibix una mala noticia pot quedar traumatitzat i canviar el seu estat mental, això canviaria a la persona i quan tornara a entrar no seria la mateixa psicològicament.
Des d’un altre punt de vista, podríem dir que és la mateixa persona basant-nos en una altra cita d’Heràcli: “Baixem al mateix riu, som i no som”, contradient el que hem afirmat en la teoría d’abans. Podriem dir que és el mateix físicament, ja que els canvis que s’han produit són inapreciables per als nostres sentits, i segons la teoria empirista: allò que no podem percebre pels sentits no és real, és a dir, no existeix canvi en la persona.